■ trivial

Partició sil·làbica: tri_vi_al
Etimologia: del ll. trivialis, íd.; el sentit de ‘vulgar’ sorgí de l’ús metafòric d’allò que es troba a totes les cruĭlles 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que es trifurca en tres camins.
    1. De poca elevació moral o artística, vulgar. Una expressió molt trivial.
    2. Fàcil, que no presenta cap dificultat.
    3. matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.
    4. matemàtiques i àlgebra En un conjunt A, dit dels subconjunts A i ∅ (buit).
  3. nom trivial química D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.