trompetejar

Accessory
Etimologia: de trompeta 1a font: 1839, DLab.
Body
    verb
  1. intransitiu Sonar la trompeta. Allà lluny se sentia trompetejar.
  2. transitiu figuradament Dir una cosa ben alt perquè tothom se n’assabenti. Animat, al mig de la sala va trompetejar que es casaven.
  3. intransitiu Cridar l’àliga.