■ trompeteria

Partició sil·làbica: trom_pe_te_ri_a
Etimologia: de trompeter 1a font: 1839, DLab.
    femení música
  1. Conjunt de trompetes que sonen, per exemple en una banda.
  2. Conjunt de registres metàl·lics de l’orgue que imiten el so de la trompeta.