■ tronador

Etimologia: de tronar 1a font: 1486
  1. adjectiu
    1. Que trona, tonant.
    2. coet tronador (o simplement tronador) folklore Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes.
  2. masculí folklore Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada.