Accessory
Etimologia: del ll. trŭncus, -a, -um, íd., primer adj. amb el sentit de ‘tallat de l’arbre o del cos’, després substantivat 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
-
botànica
- Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust.
- Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.
- dialectal Branca prima, branquilló.
- dormir com un tronc figuradament Dormir amb un son molt fort.
-
anatomia animal
- Cos de l’home o de l’animal, amb excepció del cap i de les extremitats.
- Part principal d’un vas o d’un nervi.
- arquitectura i construcció Fust.
- biologia Embrancament.
- genealogia En l’arbre genealògic tradicional, línia troncal.
- geometria Sòlid format per la part d’un con, d’una piràmide o d’un prisma compresa entre la base i una secció transversal, no necessàriament paral·lela a la base. Hom l’anomena tronc de con, tronc de piràmide o tronc de prisma, respectivament.
- indústria tèxtil Cos de la camisa, sense mànigues ni coll.
- transports Grup de dos animals de tir enganxats a un mateix vehicle, l’un al costat de l’altre.
- tronc lingüístic lingüística Conjunt de famílies de llengües que tenen com a ascendent una remota i suposada llengua comuna.