■ tronca

Etimologia: augmentatiu de tronc (cf. anell/anella, branc/branca, full/fulla, gerro/gerra, hort/horta, pic/pica, pla/plana, prat/prada, ram/rama, roc/roca, soc/soca, tap/tapa, etc.) 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Tronc molt gruixut d’un arbre.
    2. tronca de Nadal dialectal Tió de Nadal.
  2. dialectal Canyoca del blat de moro.