■ troncal

Etimologia: de tronc 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. dret civil Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat.
  2. ensenyament Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat.
  3. heràldica Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic.