■ trontoll

Etimologia: de trontollar 1a font: 1625
    masculí
    1. Moviment d’una cosa que trontolla.
    2. figuradament Situació de poca seguretat d’una empresa, d’una propietat, etc. La seva fortuna no ha sofert cap trontoll.
  2. per extensió Soroll repetit d’una cosa que és sacsejada, remoguda, violentament.