trucar1

Accessory
Homòfon: trocar
Etimologia: probablement d’origen onomatopeic, imitatiu de ‘picar coses entre elles, còdols, boles de joc’, d’on ‘fer jocs i jocs de mans’ i, en aquests jocs, ‘fer enganys o trucs’, i també ‘fer passar una cosa per una altra’, d’on ‘baratar, bescanviar’ 1a font: s. XVII
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Donar trucs a una porta, a una finestra, etc., per demanar que obrin. Truquen: ves a veure qui hi ha.
    2. per extensió telefonar 2.
    3. figuradament Demanar un favor. Hauré de trucar a l’oncle, a veure si em deixa diners.
  2. intransitiu jocs d’entreteniment En el joc del truc, envidar a qui farà dues bases.
  3. transitiu indústria tèxtil Estrènyer amb la pua les passades d’un teixit o afegir passades en el tramat d’una roba, en el tissatge. Un teixit trucat.



  4. Vegeu també:
    trucar2