■ túmul

Etimologia: del ll. tŭmŭlus, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’ 1a font: 1561
    masculí
  1. art Monument sepulcral en forma d’un turó de terra o de pedres bastit damunt una tomba.
  2. litúrgia Cadafal, cobert de draps de dol, sobre el qual hom col·loca el taüt i que hom erigeix per a la celebració de les exèquies.