■ túnica

Etimologia: del ll. tŭnĭca, íd. 1a font: 1293
    femení
  1. indumentària
    1. Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins al genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li.
    2. Vestit llarg i poc o molt folgat.
  2. anatomia animal
    1. Capa coriàcia o gelatinosa que envolta l’epidermis dels urocordats constituïda per una substància química, la tunicina.
    2. Membrana prima que cobreix certes parts del cos.
  3. botànica
    1. Cadascun dels catafil·les carnosos que componen certs bulbs.
    2. Nom aplicat a diversos teguments o embolcalls.