■ tururut

Etimologia: d’origen onomatopeic, al·lusiu al so que es pot fer per un canut o tub, com d’un instrument de vent (cf. tuta1)
  1. masculí Onomatopeia que imita el so de la trompeta.
  2. interjecció Expressió amb què hom rep la desaparició d’una cosa, la frustració d’una esperança, etc.