■ uixer
| | uixera

Partició sil·làbica: ui_xer
Etimologia: del ll. ostiarius ‘porter’ 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí i femení
  1. Empleat subaltern encarregat del servei de sessions d’un tribunal, de certes assemblees, etc.
  2. història
    1. Porter de palau o de tribunal o de certes assemblees importants.
    2. uixer d’armes Funcionari encarregat de la custòdia del rei, que anava armat i tenia l’obligació de jeure davant la cambra reial.