■ ultramarí
| | ultramarina

Etimologia: de ultramar 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. adjectiu Que és d’ultramar, que prové d’ultramar.
  2. adjectiu química inorgànica i colorants Relatiu o pertanyent a l’ultramar.
  3. masculí plural alimentació, indústries alimentàries
    1. Productes comestibles que hom ven en una tenda de queviures.
    2. Tenda d’ultramarins.