■ ultrar

Etimologia: de ultra1 1a font: 1932, DFa.
    verb
  1. transitiu Fer que algú o alguna cosa ultrapassi els límits raonables, portar massa enllà. De moment, serà millor no ultrar les coses.
  2. intransitiu Anar més enllà d’un límit. L’esllavissada obstrueix la mina i l’aigua no pot ultrar.