■ unicitat

Etimologia: del b. ll. unicĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Qualitat d’únic.
  2. filosofia i religió
    1. Atribut de l’ésser absolut i infinit, entès com a Déu o com a totalitat indiferenciada de Déu i món, en virtut del qual no pot haver-hi un altre ésser del mateix gènere, per tal com aquest fora contradictori amb l’absolutesa i infinitud del primer.
    2. per extensió En les filosofies escolàstica i personalistes, atribut pel qual l’individu humà, com a persona, no és reductible a simple mitjà, a pur nombre, o a quelcom mancat de valor peculiar i, doncs, sacrificable al conjunt.
  3. matemàtiques
    1. Propietat que fa referència a l’existència d’un sol resultat.
    2. Propietat del teorema que demostra l’existència d’un únic objecte matemàtic que el satisfà.