■ vegetatiu
| | vegetativa

Partició sil·làbica: ve_ge_ta_tiu
Etimologia: del b. ll. vegetativus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. botànica
    1. Que fa vegetar.
    2. Que realitza les funcions fisiològiques del vegetal, amb exclusió de la reproducció sexual.
    3. aparell vegetatiu Conjunt d’òrgans de la planta que realitzen les funcions de nutrició i de relació.
  2. per analogia
    1. anatomia animal En els animals, dit dels aparells de la nutrició, reproducció i desenvolupament.
    2. sistema nerviós vegetatiu fisiologia animal Sistema nerviós autònom que comprèn el simpàtic i el parasimpàtic.