■ venal2

Homòfon: banal
Etimologia: del ll. venalis, íd., der. de venus ‘venda’ 1a font: s. XIII
    adjectiu
    1. Destinat a ésser venut, susceptible d’ésser adquirit amb diners. Una publicació venal. Un càrrec venal.
    2. comerç i mercat Dit del valor comercial d’un objecte.
  2. figuradament Subornable. Un jutge venal. Una ploma venal.


    3. Vegeu també:
    venal1