■ vermell2
| | vermella

Etimologia: del ll. vermĭcŭlus, dimin. de vermis ‘cuc’, aplicat també en ll. a la cotxinilla, d’on extreien un colorant per produir el color escarlata 1a font: s. XIII, Desclot
    adjectiu
  1. Del color de la sang arterial, de les roselles. Vermell de cara. Tornar-se vermell. Vermell com un pebrot, com un tomàquet.
  2. Roent. Un ferro vermell.



    3. Vegeu també:
    vermell1