■ vigilància

Partició sil·làbica: vi_gi_làn_ci_a
Etimologia: del ll. vigilantia, íd. 1a font: 1487
    femení
    1. Acció de vigilar. He pogut sostreure’m a la seva vigilància. Una feina que vol molta vigilància.
    2. psicologia Grau elevat d’eficiència en el nivell de les coordinacions nervioses involuntàries, corresponent a l’atenció en el pla dels processos psicològics.
  2. per extensió
    1. Organització establerta per a vigilar. Han posat vigilància als bancs.
    2. cos de vigilància i seguretat ciències militars Cos d’agents armats per a tenir cura de la conservació de l’ordre públic.
    3. oficial de vigilància ciències militars A les places on no hi ha unitat de policia militar, oficial encarregat de fer-ne complir les funcions a la tropa.
    4. post de vigilància ciències militars Destacament que garanteix la seguretat d’una unitat enfront de l’enemic.
  3. heràldica Pedra que porta la grua a la pota dreta aixecada.