■ vindicatiu
| | vindicativa

Partició sil·làbica: vin_di_ca_tiu
Etimologia: del b. ll. vindicativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu
  1. Que vindica.
  2. Dit de l’escrit o del discurs en defensa d’una persona injuriada o calumniada.