■ volitiu
| | volitiva

Partició sil·làbica: vo_li_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. volitio, -ōnis ‘volició’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la volició, a la voluntat.
  2. gramàtica Dit de la forma o construcció verbal que expressa la voluntat del subjecte: Faci’s la vostra voluntat.