abfallen

verb intransitiu
1. caure.
2. desprendre’s.
3. [Gelände] fer pendent, baixar.
4. [Kurse, Preise] afluixar, baixar, cedir.
5. [Speisen] sobrar.
6. eclesiàstic, teològic apostatar.
7. von j-m abfallen fer defecció a alg.
8. abandonar la causa d’alg.
9. abfallen gegen(über) resultar inferior a (o per comparació a).
10. quedar-se o restar (lit ) enrere.
11. anar a la saga d’alg.
12. es fällt etw für uns ab ja ens tocarà alguna cosa (o quelcom lit ).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU