abgehen

verb intransitiu
1. anar-se’n, sortir, marxar, partir (lit ).
2. nàutica salpar.
3. teatre fer mutis.
4. medicina, farmàcia (és)ser expulsat.
5. [s. lösen] desprendre’s, desenganxar-se, desagafar-se.
6. desfer-se.
7. [Knopf] caure.
8. descosir-se.
9. [beim Abziehen] seguir.
10. [j-m fehlen] faltar (o mancar lit ) a alg (u/c).
11. [Ware] reißend abgehen anar-se’n volant.
12. von etw abgehen apartar-se d’u/c, abandonar u/c.
13. [Preis] abaixar, rebaixar.
14. [Tod] morir(-se).
15. abgehen lassen comerç expedir, trametre.
16. er lässt s. nichts abgehen no es deixa perdre res, no es priva (o s’està) de res.
17. hiervon geht ab d’això (o d’ací) es dedueix.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU