ausbrechen

verb transitiu [bricht aus, brach aus, hat ausgebrochen]
1. arrencar.
2. s. e-n Zahn ausbrechen trencar-se un queixal (o una dent).
3. verb intransitiu [ist ausgebrochen] [Gefangener] escapolir-se, evadir-se.
4. [Krieg] esclatar.
5. [Krankheit, Feuer] declarar-se.
6. [Vulkan] entrar en erupció.
7. [Leidenschaft] desencadenar-se, esclatar.
8. in Tränen (Gelächter) ausbrechen esclafir el plor (el riure), esclatar els plors (a riure o la riallada).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU