ausgehen

    verb intransitiu [ging aus, ist ausgegangen]
  1. sortir, anar-se’n.
  2. [Licht] apagar-se.
  3. [Ware usw] esgotar-se, mancar.
  4. [Haare] caure.
  5. [Geld] acabar-se, faltar.
  6. [dr, Befehl] emanar, procedir de.
  7. [Absicht] proposar-se, aspirar a (u/c).
  8. ausgehen von partir de.
  9. començar.
  10. ausgehen auf [+ac ] també lingüística, gramàtica terminar (o acabar) en.
  11. figurat aspirar a.
  12. gut ausgehen acabar(-se) bé.
  13. frei ausgehen escapar-se, escapolir-se’n.
  14. leer ausgehen no rebre res, anar-se’n amb les mans buides.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU