auskommen

verb intransitiu [kam aus, ist ausge-en]
1. mit j-m gut auskommen viure en pau amb alg.
2. avenir-se amb alg.
3. lligar.
4. mit etw auskommen tenir prou d’u/c, donar l’abast amb u/c.
5. anar tirant (amb) u/c.
6. aparèixer, esbombar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU