ausreden

verb intransitiu
1. acabar de parlar.
2. verb transitiu j-m etw ausreden dissuadir alg d’u/c, treure del cap u/c a alg.
3. s. ausreden excusar-se (amb subterfugis, etc).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU