brechen

[bricht, brach, hat gebrochen] verb transitiu
1. [a. Schweigen, Blokade] trencar, rompre.
2. medicina, farmàcia fracturar, trencar.
3. [Blumen] collir, tallar.
4. [Flachs] bregar, esgranar.
5. física refractar.
6. [Widerstand] esclafar, vèncer.
7. [Wort] mancar a, faltar a.
8. dret, política violar.
9. die Ehe brechen cometre adulteri.
10. etw vom Zaune brechen agafar(-se) u/c per les puntes (dels cabells).
11. verb intransitiu trencar-se, rompre’s (a. Stimme).
12. [Augen] entelar-se, apagar-se.
13. medicina, farmàcia vomitar.
14. mit j-m brechen trencar amb alg.
15. Vegeu Zaun.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU