brummen

verb intransitiu [-te, hat ge-t]
1. grunyir, rondinar.
2. brunzir, bonir.
3. familiar jeure (o seure) a la garjola.
4. in den Bart brummen murmurar entre dents.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU