denken

    verb transitiu i intransitiu [dachte, hat gedacht]
  1. pensar (an [+ac] en, a [+ inf].
  2. s. denken afigurar-se, imaginar-se.
  3. ich denke nicht daran! ni pensar-hi!
  4. es gibt mir zu denken em fa pensar (o reflexionar).
  5. s. s-n Teil dabei denken pensar-s’ho per la seva banda.
  6. er wird noch daran denken ja se’n recordarà (encara).
  7. ich dachte es mir ja m’ho afigurava (o pensava).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU