eindringen

verb intransitiu [drang ein, ist eingedrungen]
1. penetrar, introduir-se (in en, endins).
2. [Gebiet] internar-se (in [+ac] en, dintre).
3. militar envair.
4. in e-e Wissenschaft eindringen endinsar-se en una ciència.
5. auf j-n eindringen insistir amb alg, fer pressió sobre alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU