ekeln

verb impersonal [-n, -te, hat ge-t]
1. fer fàstic, fastiguejar.
2. causar repugnància, repugnar.
3. (és)ser repulsiu.
4. es ekelt mir (od mich), ich ek(e)le mich vor [+dat] etw em fa fàstic u/c (o això).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU