entbehren

[-te, hat -t] verb transitiu
1. (és)ser o estar privat (o desproveït, o mancat) de, mancar de, fretur(ej)ar de (lit ).
2. etw entbehren können poder estar-se (o passar-se o pairar-se fam ) d’u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU