erbarmen

[-te, hat -t] verb transitiu
1. fer pena (o llàstima) a.
2. es erbarment mich em fa llàstima.
3. s. erbarmen (j-s) compadir-se, tenir pietat (o misericòrdia) (d’alg).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU