geraten

verb intransitiu [gerät, geriet, ist geraten]
1. [gelingen] sortir (o resultar) bé.
2. escaure’s.
3. esdevenir.
4. anar a caure (o a parar).
5. nach ihm geraten assemblar-se-li.
6. außer s. geraten sortir de mare (o de polleguera), exasperar-se.
7. in e-e Falle geraten caure en una trampa.
8. in e-e Sackgasse geraten anar a parar (o a petar fam ) en un cul-de-sac.
9. adjectiu reeixit.
10. [angebracht] convenient, a propòsit.
11. aconsellable, prudent.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU