gönnen

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. no envejar (u/c a alg).
2. ich gönnene es ihm me n’alegro (o ho celebro) per ell.
3. s. e-e Freude gönnen concedir-se (donar-se o permetre’s) un goig (o una joia).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU