haften

verb intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. (r)estar enganxat (o clavat) (an a).
2. [einstehen] respondre, (és)ser fiador, fer-se garant (für de).
3. im Gedächtnis haften restar fixat (o gravar-se) en la memòria.
4. haftenen bleiben verb intransitiu (r)estar fixat (o gravat).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU