Hals

masculí [-es, ⸚e]
1. [a. Flaschenhals] coll.
2. [Kehle] gola f, gorja f, gargamella f, canyó fam.
3. [Nacken] clatell.
4. [a. Tiere] bescoll, nuca f.
5. [Instrumentenhals] mànec.
6. Hals über Kopf corrents, cames ajudeu-me, amb precipitació, precipitadament.
7. aus vollem Halse (lachen) cridant, fins a escanyar-se.
8. (riure) amb grans riallades (o de tot cor, o com un boig).
9. es im Halse haben, e-n schlimmen Hals haben tenir mal de coll.
10. s. den Hals brechen trencar-se el coll.
11. e-m den Hals brechen desnucar alg, rompre el coll a alg.
12. den Hals kosten costar la pell (fig i fam ), deixar-hi la pell.
13. j-m um den Hals fallen tirar-se al coll d’alg, abraçar alg.
14. e-n Hals machen estirar el coll.
15. den Hals umdrehen tòrcer (o torçar) el coll, escanyar.
16. etw auf dem Hals haben tenir u/c al damunt, estar carregat amb u/c.
17. s. etw vom Halse schaffen desfer-se (o desempallegar-se lit ) d’u/c.
18. treure’s u/c de sobre (o del damunt).
19. das hängt mir zum Hals heraus n’estic fins al coll (o tip, o fart) (d’u/c).
20. um den Hals gehen anar-hi la pell (fig ).
21. Hals u. Beinbruch! bona sort!, salut i peles! fam

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU