hapern

[-n, -te, hat ge-t] verb intransitiu i impersonal
1. fallar, fallir.
2. no anar bé, no funcionar.
3. no tirar endavant.
4. es hapert an [+dat] etw bei ihm té la seva flaca en u/c.
5. es hapert mit etw falla en u/c.
6. hi ha u/c que no va bé (o que no funciona o que no tira).
7. wo(ran) hapert es? on té el defecte? (o la flaca o la fallada)?

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU