haschen

[-t, -te, hat ge-t] verb transitiu
1. agafar, (provar d’)atrapar (alg o u/c).
2. verb intransitiu haschen nach etw mirar d’aconseguir (o d’haver) u/c, afanyar-se per obtenir u/c.
3. figurat aspirar a ambicionar (nach u/c).
4. fumar haixix.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU