hauen

verb transitiu i intransitiu [haute/hieb, hat gehauen/gehaut]
1. [Bäume] tallar.
2. talar.
3. [Holz] estellar, partir.
4. tallar.
5. [Stein] treballar (artísticament).
6. extreure.
7. familiar [schlagen] co(l)pejar, batre, pegar.
8. j-n hauen clavar fam o donar llenya a alg.
9. apallissar alg.
10. j-m e-e (od eins) hinter die Ohren hauen clavar una clatellada (o un clatellot) a alg.
11. um s. hauen repartir (o clavar) cops a dreta i a esquerra.
12. über die Schnur (od Stränge) hauen excedir-se, ultrapassar-se.
13. s. hauen barallar-se, pegar-se.
14. figurat i col·loquial s. ein Stündchen aufs Ohr hauen estirar-se al llit una horeta.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU