-
verb transitiu i intransitiu
[-te, hat ge-t]
- sentir, percebre amb el sentit de l’oïda, oir.
- [zuhören] escoltar.
- [gehorchen] fer cas o cabal d’alg.
- obeir (alg).
- [erfahren] arribar a saber, assabentar-se (von per [mitjà de]).
- [Vorlesung] assistir a.
- anar a (classe).
- auf den Namen B hören contestar (o respondre) al nom de B.
- auf j-n hören escoltar alg, fer cas d’alg.
- obeir alg.
- auf k-n Rat hören no escoltar cap consell de ningú.
- sagen hören sentir a dir.
- von s. hören lassen donar noves (o notícies) de si.
- s. hören lassen fer-se escoltar.
- (és)ser plausible (o versemblant).
- das lässt s. hören figurat això és parlar bé.
- (que) en bona hora sigui.
- hören Sie mal (zu)! escolteu!, feu (o faci) el favor d’escoltar!
- nicht hören wollen no voler escoltar, fer-se el sord.
- schlecht (od schwer) auf e-m Ohr hören tenir mala orella (per a u/c), (és)ser (o fer-se el) sord (per) a u/c.
- wie man hört com sol dir-se, com es diu.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU