hören

    verb transitiu i intransitiu [-te, hat ge-t]
  1. sentir, percebre amb el sentit de l’oïda, oir.
  2. [zuhören] escoltar.
  3. [gehorchen] fer cas o cabal d’alg.
  4. obeir (alg).
  5. [erfahren] arribar a saber, assabentar-se (von per [mitjà de]).
  6. [Vorlesung] assistir a.
  7. anar a (classe).
  8. auf den Namen B hören contestar (o respondre) al nom de B.
  9. auf j-n hören escoltar alg, fer cas d’alg.
  10. obeir alg.
  11. auf k-n Rat hören no escoltar cap consell de ningú.
  12. sagen hören sentir a dir.
  13. von s. hören lassen donar noves (o notícies) de si.
  14. s. hören lassen fer-se escoltar.
  15. (és)ser plausible (o versemblant).
  16. das lässt s. hören figurat això és parlar bé.
  17. (que) en bona hora sigui.
  18. hören Sie mal (zu)! escolteu!, feu (o faci) el favor d’escoltar!
  19. nicht hören wollen no voler escoltar, fer-se el sord.
  20. schlecht (od schwer) auf e-m Ohr hören tenir mala orella (per a u/c), (és)ser (o fer-se el) sord (per) a u/c.
  21. wie man hört com sol dir-se, com es diu.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU