irren

verb intransitiu [-te, hat ge-t]
1. caure en error, errar(-la).
2. fallar(-la), caure en (el) pecat, pecar.
3. s. irren errar-se.
4. equivocar-se.
5. enganyar-se.
6. [im Irrtum sein] estar errat (o equivocat).
7. [sündigen] caure en (el) pecat, pecar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU