kleben

[-te, hat ge-t] verb transitiu
1. enganxar.
2. encastar.
3. empeg(unt)ar.
4. fixar.
5. verb intransitiu enganxar-se, adherir-se, quedar enganxat.
6. envescar-se.
7. medicina, farmàcia aglutinar-se.
8. figurat aferrar-se.
9. es klebt Blut an s-n Händen té les mans tacades de sang.
10. figurat i familiar j-m e-e kleben clavar una bufa a alg fam.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU