knallen

verb intransitiu [-te, hat ge-t]
1. esclatar.
2. detonar.
3. (es)pet(eg)ar, fer un esclafit (o detonació).
4. sentir-se un tret (o una explosió).
5. [schießen] disparar, tirar.
6. familiar e-e Knallen clavar una pinya a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU