-
masculí
[-(e)s, ⸚e]
- cap.
- literari testa f.
- [Briefkopf] encapçalament.
- [gedruckt] a. capçalera f
- [Münze] cara f, anvers.
- [Geschoss usw] punta f, cap.
- Vegeu Kohlkopf.
- figurat esperit (fig ), talent.
- e. fähiger Kopf un home de molt (de) talent.
- Kopf hoch! alça el cap!
- coratge!, anima’t!
- e-n eigenen Kopf haben tenir un caràcter ferm.
- despectiu (és)ser tossut.
- den Kopf hängen lassen anar cap baix (o capmoix).
- s-n Kopf durchsetzen sortir-se amb la seva.
- Kopf u. Kragen kosten costar un ull de la cara.
- Kopf od Zahl? (Münze) cara o creu.
- den Kopf in den Sand stecken no voler veure (o mirar) u/c.
- fer política d’estruç.
- den Kopf zurechtsetzen parlar a la consciència (d’alg).
- fer entrar en raó.
- despectiu fer abaixar el cap (o els fums).
- aus dem Kopf de memòria.
- pro Kopf per cap, per barba (o persona).
- von Kopf bis Fuß de cap a peus.
- nicht auf den Kopf gefallen sein no tenir llana al clatell (fig i fam ), (és)ser despert (o llest).
- auf s-m Kopf bestehen entestar-se, ficar la banya en un forat fam.
- alles auf den Kopf stellen capgirar-ho tot, trabucar-ho tot.
- armar un embolic.
- s. auf den Kopf stellen familiar admirar-se (d’u/c).
- s. etw in den Kopf setzen ficar-se u/c al cap.
- mit dem Kopf durch die Wand wollen voler trencar-se el cap contra la paret.
- j-n vor den Kopf stoßen ofendre alg, ferir la susceptibilitat d’alg.
- provocar alg.
- den Kopf verlieren perdre el seny (o cap).
- j-m über den Kopf wachsen sobrepassar (o ultrapassar) alg en (tot) un cap.
- j-m den Kopf waschen cantar les veritats (o parlar francament) a alg.
- j-m etw an den Kopf werfen llençar o tirar u/c a la cara d’alg.
- s. den Kopf zerbrechen trencar-se el cap (fig ).
- er weiß nicht, wo ihm der Kopf steht té el cap fet una olla (de grills), no sap on toca.
- e-n roten Kopf kriegen posar-se vermell de vergonya.
- um den Kopf gehen anar-hi el cap (fig ) o la vida.
- ein Brett vor dem Kopf haben familiar tenir pa a l’ull, no veure-hi més enllà del nas (pop ).
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU