liegen

verb intransitiu

[a. Verstorbene] jeure, jaure.
[Personen] estar ajagut o estirat (-ada).
[Sachen] estar col·locat (o posat o estirat).
haver-hi, trobar-se (u/c) a (o en).
[gelegen sein] estar situat (o col·locat).
militar estar estacionat (o de guarnició) a (o en).
an e-m Fluss liegen estar situada (una ciutat) a la riba (o vora) d’un riu.
bei Linz liegen [és]ser prop de Linz.
im Bett liegen jeure al llit.
bereitliegen estar a punt.
das Zimmer liegt zum (od nach dem) Hof la cambra (o habitació) dona (o cau) al (cap al) pati.
auf der Hand liegen (és)ser obvi, (és)ser evident.
die Schuld liegt an ihm és culpa d’ell.
der Unterschied liegt darin (od daran) la diferència consisteix (o es troba o està o rau o radica) en el fet que.
es liegt an ihm depèn d’ell.
és culpa seva.
es liegt mir viel daran, dass m’importa molt que.
es liegt mir nicht (od nichts) daran no em (per)toca, no és cosa meva (o el meu camp).
no m’interessa gens.
tant se me’n dona, tant me fa o m’és.
soviel an mir liegt tant com em pertoca.
per tot el que depèn de mi.
daran soll es nicht liegen això sí que rai; no vindrà pas d’aquí; no és pas aquest el cas.
woran liegt das? a què és degut això?, quina és la seva causa?
was liegt daran? què importa?, què hi fa?
lass das liegen! deixa-ho estar!, no ho toquis!

Enciclopèdia