necken

verb transitiu (i reflexiu) [-te, hat ge-t ]
1. moure brega (bromejant), tirar pedretes (a).
2. agullonar, punxar.
3. s. necken mit j-m bromejar amb alg, rifar-se o prendre’s el pèl mútuament.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU