piep(s)en

verb transitiu i intransitiu [-(s)t, -(s)te, hat ge-(s)t]
1. piu(l)ar, piulejar.
2. figurat i familiar bei dir piept’s wohl? estàs tocat de l’ala?
3. das ist zum piep(s)en ! n’hi ha per trencar-s’hi (o rebentar-s’hi) de riure!

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU